Ir al contenido principal

Recepta: CARN CONGELADA A DOJO


Recepta: Carn a dojo per congelar


Almenys un cop a la vida tots sentim la necessitat de fer aquesta recepta o preparació
culinària, i si a més podeu aprofitar el moment en què canvieu la banyera pel plat de
dutxa, això us facilitarà molt la feina de neteja, ja que els paletes s’enduran a la deixalleria
aquest artefacte antic, estigui com estigui, sense preguntar.

Ingredients:

- 1 persona humana. No importa el sexe. Alçada màxima 1,50 m (sinó no us cabrà a la banyera)

- 1 o 2 bosses de brossa industrial

- 1 banyera, a punt de canviar

- ganivets afilats, serres de diferents mides, si pot ser elèctriques o una radial

- bosses de congelació de diferents grandàries

- possible nevera combi amb molts calaixos de congelador, o bagul congelador

Preparació:

El més important de tot és que estigueu segurs de la persona humana que voleu matar.
Un cop triada la matèria primera, és recomanable que li doneu un bon cop al cap o bé un
cop sec al clatell.

Tot seguit poseu-la dins la bossa d’escombraries perquè no regalimi durant el transport
fins a casa vostra; podria perdre líquids.

Aboqueu l’humà o la humana dins la banyera per procedir al desagnat.
Feu-li uns talls d’una certa fondària: al coll, als canells, als engonals, la part de darrere
dels genolls i als turmells. Espereu que no quedi ni una sola gota.

Tot seguit procediu a tallar el cadàver a trossos, sempre pensant amb les mides del vostre
congelador o de les olles que teniu (per poder tapar-les quan feu brou).

Quan tingueu el tronc sense les extremitats ni el cap, traieu-li amb cura les vísceres (cor,
pulmons, pàncrees i fetge) i els budells, per deixar-lo a punt per fer-lo farcit per Nadal
(consulteu la pàgina 214), no oblideu que els menuts també els podeu aprofitar (pàgina
140).

Per acabar guardeu en bosses de congelació les peces tallades, on amb un retolador
permanent haureu de posar la data del dia i el tros de cos que és.

Enhorabona ja teniu carn per a molts dies, però recordeu de treure-la del congelador la nit
abans.



Recomanació: com que el fèmur és un ós molt dur, emboliqueu les dues porcions amb paper de film i porteu-la al vostre carnisser de confiança, ell us el tallarà encantat en dos o tres “bocins” ;).




Comentarios

Entradas populares de este blog

EL TRASTER

Era un traster petit, fosc i sense ventilació. L’olor d’humitat era penetrant i només il·luminava l’estança una bombeta penjant del sostre. Allí guardàvem les garrafes de vidre buides, les pilotes de futbol, les canyes de pescar, el para-sol, una nevera vella plena de refrescos i el nostre bé més preuat a l’estiu: les bicicletes. Cada cop que obria aquella porta, aguantava la respiració i amb el cor encongit encenia el llum. Aquell gest en si ja era un acte d’heroïcitat. Totes les aranyes del món havien decidit, suposo que en assemblea, anar a viure allí dins. Només entrar, sempre hi havia una teranyina o un fil d’aquells invisibles que se t’enganxava a la cara o al braç, i em creava una sensació de pànic, que feia que treure la bici, fos una acció d’alt risc, perquè algun ésser vivent amb vuit potes es podia posar sobre meu per picar-me, matar-me i menjar-me. Un dia en obrir la porta, no vaig poder encendre el llum, va sortir disparada cap a mi la mare de totes les aranye...

La família porta noticies

Però que feu tots aquí? Si no és Nadal! Tota la família reunida! Quines cares més serioses, feu por. Que heu vingut a dir-me alguna cosa? Si us vaig veient i estem en contacte. Què passa? I aia, felicitats! Ja has aconseguit pujar a una dimensió superior. Ho noto perquè estàs més esborronada Avi, gràcies per fer de vigilant de la botiga. Ric molt quan els treballadors em vénen a dir espantats, que les caixes es mouen soles i que cauen coses de les prestatgeries. Carmeta! Si us plau deixa de cantar la Ga v ina voladora ! I aio, ja sé que he d’arrencar la moto, que amb aquest fred segur que no s’engega. Vols dir que es deu haver mort la bateria? Si fa poc que vam baixar per Muntaner aprofitant tots els semàfors verds. Maria, has deixat la parada per venir? Et veig per la tele cada cop que ensenyen la Rambla. I a! ¡c uá nto tiempo hacía que no te veía! ¡Qué ilusión! Aún conservo la planta de la “Tía Monja”, pero ya no le crecen las hojas en forma de corazón, es una pena,...