ESPECTADORA PER CASUALITAT

Havia quedat que la passaria a buscar.

Vaig trucar al porter electrònic i la seva veu em va dir que només trigaria 2 minuts a baixar.

Com no havia tingut temps de carregar tota la bateria del mòbil i la tarda-nit és preveia llarga, vaig preferir no tocar-lo i vaig posar-me a mirar al voltant, cosa que actualment fem molt poc. El que no m’esperava era que seria testimoni d’un fet sorprenent.

Estava recolzada a la paret de la casa de la meva amiga que viu al carrer Calàbria a dos passos de la parada del metro i a un pas de la benzinera del Paral·lel.

Un home d’uns 55 anys, amb una crossa, anava direcció al metro i una dona que feia poc que passava dels 40, també amb crossa, direcció al Cap de Manso.

Els dos en direccions oposades, balancejant-se al compàs del ritme que marca la cama afegida.

Jo estava a la vorera del davant, cansada d’esperar vaig seure a l’esglaó de la porteria, segurament no em van veure i per això ho vaig poder presenciar tot, tal com va passar.

Quan estaven a molt poca distància per la coalició, els dos alçaren les croses, es van fer una petita reverència amb el cap i van començar un combat d’esgrima. Per la força dels cops semblava un duel a mort d’espasses làsers.

El metall xocant feia un so sort, gens estrident, no hi havia eco, tampoc hi havia insults ni retrets. Els dos estaven molt concentrats en abatre al contrincant, encara que els moviments eren lents, les seves limitacions físiques no els permetia fer grans salts, devien estar recuperant-se d’un turmell esquinçat, o d’un peroné trencat o bé els haurien operat de galindons.

Una senyora que anava carregada amb unes bosses de fruita, de la botiga de la cantonada, mirant a terra, s’acostava massa a les seves posicions.

Van baixar les armes. Es van saludar amb el cap i van passar un pel costat de l’altre, sufocats i acalorats, evidències de l’esforç realitzat amb una sola cama.

Van continuar els seus camins.

Prometo que no m’havia pres res abans de sortir de casa.

Quan li vaig explicar a la meva amiga el que acabava de veure, em va dir que corria la llegenda que allí mateix una vegada va haver-hi ball de bastons, entre uns quants hipsters, quan tornaven d’estar de festa pacífica.

Potser m’havia tocat massa el sol al cap, però...jo em pregunto: Quan es tornin a trobar, continuaran el combat? Hi ha molts morts per incisió de crossa a l’estómac? És un joc de rol en el qual participes quan et posen una crossa a les mans? Hi ha molts “crossistes” lluitadors?

01/07/2017