--Em sembla que es fa tard...
--Bé doncs, mira marxo JA!, perquè sino no arribaré per fer el sopar, perquè com ara resulta que vol que cuini jo… Jo? Però que no sap que ni jo ni cap de les meves amigues cuinem?! Què som d’una altra generació, que és un tema que no ens interessa gens, bé que t’he d’explicar a tú? Doncs què diu que com a mínim un dia a la setmana faci el sopar, i ja saps el pal que em fa a mi posar-me a la cuina. Si la cuina per mi és aquella habitació que hi ha a l’esquerra en entrar a casa, “bueno” que t’he de dir si som iguales. Aix! Que no t’ho he explicat, he comprat peix i la peixatera em volia vendre un animal amb l’ham penjant. Sí.. Sí… Ja pots fer aquesta cara de fastig, que la dona, quan m´ha vist la por als meus ulls, m’ha donat una altra bèstia, li ha tret el cap, la pell i les espines i m’ha dit que només l’he de posar al forn 12 minuts i jo que aquest temps podria estar escrivint, bé escrivint… Escrivint, el que és diu escrivint un llibre no però podria estar fent un conte per penjar al meu blog… Uf com m’enrotllo que marxo ja, bé estem en contacte, et passo pel whatsapp la foto de com m’ha quedat el peix… Adèu! Parlem!
--Adèu!
Em sento identificadaaaa
ResponderEliminar