Les 6:30 sona el despertador i com cada matí la Pilar es dona la volta i pensa que pot dormir cinc minuts més, però aquest matí serà diferent.
A les 6:32 algú va començar a picar a la porta molt fort. Un gran esglai li va recòrrer el cos. Es posa les ulleres, la bata de "buatiné". Qui deu voler tirar la porta abaix? Mira pel foradet de la porta i a l'altra banda hi ha un bomber. Perdó, millor dit hi ha un tio bo, amb uniforme de bomber. El seu cervell mig adormit no li permet analitzar la situació i obre la porta amb aquelles pintes: Despentinada, amb la bata calenteta de cors de color rosa, les cames sense depilar i unes sabatilles més velles que una àvia d'abans de la guerra.
El bomber sense dir-li res l'alça i comença a baixar les escales de l'edifici (viu en un sisé). No veu foc ni ensuma fum, però més bombers pels repartits per els altres replàs, fan que els veïns surtin al carrer. La senyora Mercè, el senyor Siscu, el senyor Estevet tots en pijama escales cap a baix, la familía super numerosa de filipins que viuen en el tercer. Tothom mig adormit, però a la Pilar és a l'única que porten en braços.O sigui que els pels de les seves cames estàn a l'alçada de la vista de tothom.
Arriben al carrer. El super bomber la deixa i algú va informant de que hi ha una amenaça de bomba a l'edici.
La Pilar s'esmunyeix cap a dins un altre cop. Amb el rebombori ningú es dona compte que corre escales cap amunt. Ho sent molt desobeir però no pot ser que la gent la vegi amb aquelles pintes. Puja les escales esquivant encara gossos, cotxets de nadons, més bombers amb àvies a coll, però ella segueix amunt a gran velocitat.
Mentres va pensant que es impossible que hi hagi una bomba es una comunitat de propietaris i a les plantes bajes hi ha dos bars de barri...no s'ho creu gaire.
Arriba a casa. No es pot dutxar, no te temps. Es vesteix, es posa una americana que sempre queda bé, es pentina en dos segons, es el que te tenir el cabell arrissat. Es calça les sabates de sortir, es renta les dents, es posa la crema hidratant i el contorn d'ulls i surt corren escales abaix.
Encara hi ha gent a l'entresol que encara no han evacuat.
Torna al carrer una mica acalorada, però divina.
Va directe al bomber que l'ha salvat, per donar-li les gràcies però a ell no està per òsties i ni se la mira.
Uns agents de la guàrdia urbana han tallat el trànsit, però els mossos informen que hi hagut una confusió.
La Pilar és l'única que parla amb les càmeres de la TV3, per explicar els fets.
És la que va arreglada...però és una llàstima no ha tingut temps de maquillar-se.
Mai se sap el que et pot passar al matí.
A les 6:32 algú va començar a picar a la porta molt fort. Un gran esglai li va recòrrer el cos. Es posa les ulleres, la bata de "buatiné". Qui deu voler tirar la porta abaix? Mira pel foradet de la porta i a l'altra banda hi ha un bomber. Perdó, millor dit hi ha un tio bo, amb uniforme de bomber. El seu cervell mig adormit no li permet analitzar la situació i obre la porta amb aquelles pintes: Despentinada, amb la bata calenteta de cors de color rosa, les cames sense depilar i unes sabatilles més velles que una àvia d'abans de la guerra.
El bomber sense dir-li res l'alça i comença a baixar les escales de l'edifici (viu en un sisé). No veu foc ni ensuma fum, però més bombers pels repartits per els altres replàs, fan que els veïns surtin al carrer. La senyora Mercè, el senyor Siscu, el senyor Estevet tots en pijama escales cap a baix, la familía super numerosa de filipins que viuen en el tercer. Tothom mig adormit, però a la Pilar és a l'única que porten en braços.O sigui que els pels de les seves cames estàn a l'alçada de la vista de tothom.
Arriben al carrer. El super bomber la deixa i algú va informant de que hi ha una amenaça de bomba a l'edici.
La Pilar s'esmunyeix cap a dins un altre cop. Amb el rebombori ningú es dona compte que corre escales cap amunt. Ho sent molt desobeir però no pot ser que la gent la vegi amb aquelles pintes. Puja les escales esquivant encara gossos, cotxets de nadons, més bombers amb àvies a coll, però ella segueix amunt a gran velocitat.
Mentres va pensant que es impossible que hi hagi una bomba es una comunitat de propietaris i a les plantes bajes hi ha dos bars de barri...no s'ho creu gaire.
Arriba a casa. No es pot dutxar, no te temps. Es vesteix, es posa una americana que sempre queda bé, es pentina en dos segons, es el que te tenir el cabell arrissat. Es calça les sabates de sortir, es renta les dents, es posa la crema hidratant i el contorn d'ulls i surt corren escales abaix.
Encara hi ha gent a l'entresol que encara no han evacuat.
Torna al carrer una mica acalorada, però divina.
Va directe al bomber que l'ha salvat, per donar-li les gràcies però a ell no està per òsties i ni se la mira.
Uns agents de la guàrdia urbana han tallat el trànsit, però els mossos informen que hi hagut una confusió.
La Pilar és l'única que parla amb les càmeres de la TV3, per explicar els fets.
És la que va arreglada...però és una llàstima no ha tingut temps de maquillar-se.
Mai se sap el que et pot passar al matí.
Comentarios
Publicar un comentario