Ir al contenido principal

PER QUÈ ESCRIC?

Tot va començar amb el meu primer amor platònic. 
Com li dius algú que li agrades sense morir-te de vergonya, quan ets adolescent?

 Després ja van venir les decepcions, els gelos i les coses que no entenia del fet d'estar enamorada. Llavors em vaig adonar que el paper i el boli eren el millor divan de psicòleg, i amb els anys vaig veure que escrivint treia coses del meu cervell que potser feien riure.

 A vegades amb quatre ratlles aconsegueixo un somriure o un "estaaasboja" que em fan sentir millor.
Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

EL TRASTER

Era un traster petit, fosc i sense ventilació. L’olor d’humitat era penetrant i només il·luminava l’estança una bombeta penjant del sostre. Allí guardàvem les garrafes de vidre buides, les pilotes de futbol, les canyes de pescar, el para-sol, una nevera vella plena de refrescos i el nostre bé més preuat a l’estiu: les bicicletes. Cada cop que obria aquella porta, aguantava la respiració i amb el cor encongit encenia el llum. Aquell gest en si ja era un acte d’heroïcitat. Totes les aranyes del món havien decidit, suposo que en assemblea, anar a viure allí dins. Només entrar, sempre hi havia una teranyina o un fil d’aquells invisibles que se t’enganxava a la cara o al braç, i em creava una sensació de pànic, que feia que treure la bici, fos una acció d’alt risc, perquè algun ésser vivent amb vuit potes es podia posar sobre meu per picar-me, matar-me i menjar-me. Un dia en obrir la porta, no vaig poder encendre el llum, va sortir disparada cap a mi la mare de totes les aranye...
1 comentario
Leer más

La família porta noticies

Però que feu tots aquí? Si no és Nadal! Tota la família reunida! Quines cares més serioses, feu por. Que heu vingut a dir-me alguna cosa? Si us vaig veient i estem en contacte. Què passa? I aia, felicitats! Ja has aconseguit pujar a una dimensió superior. Ho noto perquè estàs més esborronada Avi, gràcies per fer de vigilant de la botiga. Ric molt quan els treballadors em vénen a dir espantats, que les caixes es mouen soles i que cauen coses de les prestatgeries. Carmeta! Si us plau deixa de cantar la Ga v ina voladora ! I aio, ja sé que he d’arrencar la moto, que amb aquest fred segur que no s’engega. Vols dir que es deu haver mort la bateria? Si fa poc que vam baixar per Muntaner aprofitant tots els semàfors verds. Maria, has deixat la parada per venir? Et veig per la tele cada cop que ensenyen la Rambla. I a! ¡c uá nto tiempo hacía que no te veía! ¡Qué ilusión! Aún conservo la planta de la “Tía Monja”, pero ya no le crecen las hojas en forma de corazón, es una pena,...
1 comentario
Leer más