Anava a veure el Zara nou, de la plaça Catalunya, encara hi havia rebaixes i si veia alguna cosa per posar-me per la festa d'aniversari de la Marta m'ho compraria.
Ja estava pel carrer Pelai quan ho vaig sentir dins meu. Un soroll de desaigüa o de moviment de tuberies, no se com va passar però el meu intestí gruixut estava a punt d'expulsar alguna cosa marronossa i "apestosa" de dins meu.
Vaig buscar per les butxaques i no duia "Klinex".
Em va venir al cap l'escena que estava a uns segons de sotmetre'm.
Per res del món ho permetria, i menys en mig del carrer.
Aguantant amb tota la meva força de voluntat vaig sortir disparada cap a la primera botiga que vaig pensar que tindrien serveis. Malauradament era el C&A i te tres plantes. No tenia ni idea a quina trobaria els lavabos. Per instint vaig dirigir-me cap a les escales mecàniques, solen estar a baix, oi?
Aih mare!, què tornava la sensació, i amb més força. Distreta pel malestar sobtat, vaig trepitjar malament l'últim esglaó.
Vaig relliscar i vaig caure de cul a terra. La bufanda va decidir quedar-se enganxada amb les escales i se la van començara a tragar, apretant-me amb força el coll. Si no em desfeia potser moriria ofegada.
Unes hores més tard a la festa de la Marta, va sortir un tema de conversa interesant:
- Marta has sentit alló, que han dit en el Telenoticies migdia, de l'incident al C&A?
- No, no
- Doncs que a una noia se li ha enganxat la bufanda a les escales i en les imatges no se li veia bé la cara però li han enfocat els pantalons i els duia tots tacats de color marró.
- Això li ha passat per comprar al C&A, quina poca classe, aquestes coses segur que al Zara no passen.
- Segur, segur, per cert, ja estem totes?
- No falta la Clara...és estrany, ella mai fa tard.
Amb la col·laboració molt especial de la Mireia Puig (2n paràgraf) i Ricard de la Vega (3r)
Ja estava pel carrer Pelai quan ho vaig sentir dins meu. Un soroll de desaigüa o de moviment de tuberies, no se com va passar però el meu intestí gruixut estava a punt d'expulsar alguna cosa marronossa i "apestosa" de dins meu.
Vaig buscar per les butxaques i no duia "Klinex".
Em va venir al cap l'escena que estava a uns segons de sotmetre'm.
Per res del món ho permetria, i menys en mig del carrer.
Aguantant amb tota la meva força de voluntat vaig sortir disparada cap a la primera botiga que vaig pensar que tindrien serveis. Malauradament era el C&A i te tres plantes. No tenia ni idea a quina trobaria els lavabos. Per instint vaig dirigir-me cap a les escales mecàniques, solen estar a baix, oi?
Aih mare!, què tornava la sensació, i amb més força. Distreta pel malestar sobtat, vaig trepitjar malament l'últim esglaó.
Vaig relliscar i vaig caure de cul a terra. La bufanda va decidir quedar-se enganxada amb les escales i se la van començara a tragar, apretant-me amb força el coll. Si no em desfeia potser moriria ofegada.
Unes hores més tard a la festa de la Marta, va sortir un tema de conversa interesant:
- Marta has sentit alló, que han dit en el Telenoticies migdia, de l'incident al C&A?
- No, no
- Doncs que a una noia se li ha enganxat la bufanda a les escales i en les imatges no se li veia bé la cara però li han enfocat els pantalons i els duia tots tacats de color marró.
- Això li ha passat per comprar al C&A, quina poca classe, aquestes coses segur que al Zara no passen.
- Segur, segur, per cert, ja estem totes?
- No falta la Clara...és estrany, ella mai fa tard.
Amb la col·laboració molt especial de la Mireia Puig (2n paràgraf) i Ricard de la Vega (3r)
Comentarios
Publicar un comentario