LA CAPUTXETA VERMELLA

Hi havia una vegada una adolescent precoç i pendó, que sempre portava una dessuadora vermella amb caputxa i és per això que tothom al barri l’anomenava la Caputxeta Vermella.

Cada dia la seva mare li donava diners perquè anés al supermercat a comprar beguda per la seva àvia paterna, però abans de sortir de casa sempre l’advertia que no es gastés els diners comprant-se roba i que no es parés a parlar amb els “porreros” que hi havia asseguts, a totes hores, al banc de la plaça.

La mare, era molt patidora, la va haver de pujar ella sola i feia jornades de feina inacabables però quan arribava a casa en lloc d’estar amb la seva filla, es passava l’estona enganxada a l’ordinador mirant homes en webs per trobar parella.

El pare les va abandonar, quan va fer un gran desfalc a l’empresa on treballava i va marxar a Sud Amèrica, amb la seva secretaria. Allí va fer negocis i contactes amb narcotraficants d’alt standing, portant una vida a tot tren sense pensar que els diners es podien acabar.

La Caputxeta cada matí anava feliç, amb els seus auriculars XXL, a comprar l’alcohol per la seva àvia que segons deia s’estava morint de cirrosis.

Era en aquella botiga on triava la seva presa. Allí buscava l’home adient per menjar-se’l.

Sempre parlava amb algun client o dependent i llavors els hi explicava que tenia una àvia sorda que vivia sola a l’edifici del costat. Construcció de pladur, de protecció oficial, per avis, on podien disposar d’un llit per passar una bona estona junts, quan sortissin de la feina i l’àvia estigués a la zona comú sopant i jugant al domino.

Un dia va arribar al barri un home amb un físic espectacular, morenàs prim però fibrat, que traficava i que tenia un deute molt gran amb els seus proveïdors de mercaderia, cosa que el feia canviar de casa molt sovint per intentar despistar als que el seguien i l’amenaçaven.

Aquell matí la Caputxeta quan estava dins de la botiga el va veure i s’enamorar. Ràpidament va fer-se un pla d’atac, li va tallar el pas en el passadís de les begudes en llauna i molt sexy li va demanar perdó, ensenyant-li l’escot.

Va preguntar-li què duia dins del carret i per qui era, més que res saber si es podia tirar a la jugular de la seva víctima. Al cap de pocs minuts ja li estava proposant anar al pis de l’àvia.

El” tio bo”, la va escoltar molt interessant, mentre anava pensant que aquell pis seria un bon amagatall per passar una temporada. Per la vella no hi hauria cap problema, perquè com que era sorda i mig moribunda podria estar vivint allí sense que se n’adonés.

A la Caputxeta la feria feliç el primer cop, tot i que ell era gay i així podria investigar si es podia quedar allí, sense ser vist . Si es tornaven a trobar i ella li proposava un altre “polvet· ell al·legaria migranya.

Va acompanyar a la Caputxeta fins al pis de l’àvia i van passar a l’acció. Van haver-hi mossegades i esgarrapades, sexe salvatge i molt cansat, però quan ja estaven el dos fumant, van sentir un gran soroll. Els dos es van quedar paralitzats, ella va pensar que era l’àvia que havia caigut i del impacte havia tirat una paret, és el que té el pladur. Ell va saber que l’havien enxampat.

Un home d’uns 50 anys va entrar a l’habitació i d’un sol tret al cap, va matar el camell deutor.

L’home va agafar la Caputxeta amb intenció de satisfer el seu desig sexual resultat de l’èxtasi que li va produir haver disparat per primer cop a un home. Quan la va mirar als ulls va veure que era la seva viva imatge i va descobrir que era la seva filla.

De l’esglai va tombar-se per sortir corrents però davant seu va trobar-se tot un grup de gent de la tercera edat, capitanejats per una vella que l’amenaçava amb un ganivet de cuina.

Amb l’arma dins l’estómac va veure que era la seva mare, envellida, qui li estava traient la vida clavant-li aquell tros de ferro punxant.

Va trigar 2 minuts a morir, el temps just per pensar: que ràpid que passa el temps.

Feia 20 anys que no les veia ni a una ni a l’altra i precisament avui les veia les dues juntes, ara que ja no podia recuperar-les.

Uns mesos més tard, en una jornada de germanor entre presoneres de més de 70 anys de Vad Ras i monges clarisses de Pedralbes. Àvia presonera i neta, casada amb Déu, es van retrobar.

L’àvia rient li va explicar que havia sigut molt innocent i ingènua en pensar que era sorda, perquè en realitat, quan tots aquells homes tornaven al seu piset a buscar-la, era ella qui els feia passar unes autèntiques estones d’intens plaer sexual, quan es treia la dentadura.