La llibreta estava a les últimes, li havia passat el mateix que a tantes de la seva espècie, li quedaven tres fulls en blanc que el seu propietari s’havia oblidat d’omplir, amb gargots, frases o llistes. La seva mare es va oposar a què es fes un pírcing en forma d’espiral lateral, deia que resultaria molt més interessant si seguia sent un paquet de 100 fulls que no pas una llibreta , però no li va fer cas.
Ella volia ser lliure i escapar de la simple mort, dins un contenidor de color blau.
Somniava un final espectacular i per això va marxar d’aquell calaix fosc del despatx, cap a un penya-segat. Des d’allí es tiraria i faria parapent, obrint les seves tapes i deixant-se endur per l’aire i els cops de vent.
Volia ser un ocell.
Comentarios
Publicar un comentario