Dia 45
Oh! que desgraciada sóc! Només té ulls per ella.
Des que vaig ser conscient que m’havia enamorat, la meva vida s’ha convertit en un turment.
“Ser superior de mans petites” per què em feu això? Per què permeteu que pateixi tant?
Dia 48
Avui s’ha passat el dia mirant-me...A MI! I’m happy :)
Us dono les gràcies “Força superior de mans petites” perquè per obra i màgia del vostre poder absolut, tot el dia m’ha estat contemplant (evidentment no m’ha dit res, però això és molt!)
Dia 51
“Tot poderós de mans petites” tinc molts dubtes del vostre poder. De vegades crec cegament amb vos i d’altres penso que tot és el destí o la conjunció dels astres que fa que ens acostem o ens allunyem, com passa a les marees amb la lluna.
Potser el que ha passat és que m’he enamorat de qui no em convé., com diu la cançó aquella:
“Siempre me voy a enamorar, de quien de mi no se enamora... ya no puedo más, ya no puedo más, siempre se repite la misma historia” (no em se gaire la lletra jajajaj)
Dia 52
Què té ella que no tingui jo?
Només tinc ganes de plorar.
Jo somnio una bonica relació amb tu i tu mai em dius res. Sempre assegut allí, al teu racó.
No sé per què la “Força superior de mans petites” sempre em posa al mig...Dec ser jo la important?
Hi ha algú per mi i encara no ens hem creuat? M’hauré capficat amb aquest “tontet” quan en realitat el meu príncep blau encara no ha nascut?
Dia 53
Estimat! Amor meu, pensa que amb mí sempre hi ha marro.
Dia 54
Avui ho he vist clar si fem el mateix horari de feina, podríem anar a prendre alguna cosa al plegar...Em sembla que millor que li proposi jo directament, perquè encara que és guapíssim, em sembla que si li tiro la indirecta no la captarà i encara es creurà que vull que anem tots els companys junts de festa i hauria de fer-li bona cara a la creguda.
“Ser superior de mans petites” us ho prego, sé que he dubtat de vos, però si us plau feu que tinguem una cita, ajudeu-me a agafar el valor necessari per demanar-li.
Dia 55
Si, si, ja sé que jo sóc negre i tu ets blanc, però en aquests moments no crec que el color exterior sigui cap problema, no? Però si estem al segle XXI !
Si ja sé que ella és blanca com tu i que feu més bona parella, però que sàpigues que les de la meva espècie estem evolucionant. La mama i l’àvia eren platejades, jo sóc negra però ara les noves generacions pugen de color vermell, blau i taronja.
El més important està en l’interior...Racista! Què ets un gran racista!
Dia 56
Què passa si t’enrotlles amb mi? Per què tens dubtes? Et menges un marró, oih?. És això veritat?
Dia 62
Cada matí quan et sento, cantar em despertes una cosa a dins inexplicable, que em fas bullir. Em poso molt calenta.
Segur que no et motivo ni una mica?
Dia 63
“Èsser superior de mans petites” m’agrada el nou aroma Colombia. Espero que a ell també li agradi.
Dia 68
Sóc especial, ho sé, per això la “Força superior de mans petites” em va escollir a mi d’entre totes les que estàvem exposades a la prestatgeria de la ferreteria.
Tenia al costat companyes que érem com germanes bessones, però fetes a Xina i suposo que va ser el meu encant italià que va fer que em triessiu a mí.
Sí! Sóc la millor!
Sóc l’autèntica!
Com pot ser que aquest “capullo” passi de mi?
Dia 85
Estimat “ésser superior de mans petites” què us passa? Fa dia que no veniu a amanyagar-nos ni a fer-nos treballar. No us veiem. No ens feu sentir útils.
La nevera, el forn, la vitroceràmica, el molt subnormal del citromàtic i una servidora estem preocupats.
Esteu de vacances?
Dia 86
Què passa, eh? La nevera com és blanca i més gran t’agrada més?
Doncs que sàpigues que s’ha fet la cirurgia estètica i porta un congelador de tres calaixos enganxat al cul. Què et pensaves, eh? Cabró! Què era tan alta per què portava talons? Imbècil!
Dia 87
Un altre dia sense vos “Força superior de mans petites”… No estareu pensant a canviar-me per una cafetera de càpsules, que anuncia un actor que està molt bo?
Canviareu l’eficient citromàtic, per una espremedor de súper disseny, de palanca?
Dia 88
Si us plau, torneu!
Prometo passar del citromàtic “tontet”, ho juro!
M’estic encarcarant, necessito que em bulli l’esperit!
Se m’està secant la goma!
Dia 90
“Tot poderós” que us ha passat? Les vostres mans ara són grans i fortes!
No cal que em rosqueu tan fort!, només sóc una cafetera, no l’escotilla d’un submarí. Si surt alguna goteta, no passa res.
El meu amor platònic diu que en lloc d’esprémer les taronges, les assassineu esclafant-les contra ell i la presumida de la nevera mai a la vida havia estat tan plena de llaunes de cervesa.
Dia 92
L’estimo i ell m’estima!
No para de dir-me que sóc la millor cafetera del món!
“Força superior de mans petites” des que has tornat acompanyada de la “Força superior de mans grans” les coses han canviat.
Ara d’encà que estem els dos junts, tot el dia tancats a l’armariet de la cuina, ha començat a fluir l’amor...”Love is in the air”
El meu “cari” és passa tot el dia al meu costat i ja se sap allò de que el “roce hace el cariño”, només ens separem per anar a treballar, però jo el vigilo que no caigui en la temptació.
La creguda de la nevera està boja amb la “força superior de mans grans”, ens ha explicat que no para d’obrir-li la porta per treure i posar llaunes de color vermell.
Dia 120
Fa dies que no escric res. La vida em somriu.
No tinc temps d’escriure res, perquè l’amor et converteix en una cosa beneita i et fa perdre tota la teva personalitat per només cumplir els desitjos del teu estimat…Sóc una CAFETERA OROLEY DE 3 TASSES submisa.
Dia 150
M’ha dit que vol ser pare!
Jo mai m’havia plantejat la maternitat.
Si tenim un fill, com serà? Quina cara tindrà? S’assemblarà a ell? O a mi?
I si surt amb el meu cap i el seu cos? Els companys de cole l’acceptaran?
Comentarios
Publicar un comentario