DECLARACIÓ D'AMOR

Que no m’oblidi de comprar res, que si no després ho tinc difícil per escapar-me. Primer aniré a comprar la carn i de tornada ja passaré per la verduleria…

Què deu passar que tothom mira cap allà?…Esther ara no pots perdre el temps. Segur que després algú m’ho explicarà…No recordo quan n’havia de comprar. Havia d’haver fet una foto a la recepta amb el mòbil. Va Esther pensa que segur que t’enrecordes. De passada puc anar al forn nou i si no hi ha cua, compro el pa pel papa, em sap greu per l’home...Crec que li faig passar gana.Carai quin follón, encara m’assabentaré del que passa abans que m’ho expliquin...Segur que és un guiri borratxo fent d’exhibicionista…Millor canvio de vorera.Bé, millor de tornada ja xafardejaré... ara no puc , que si no a la parada de la carn segur que trobo alguna àvia d’aquestes que te hora al metge a les 12:30 del matí i s’aixeca a les 6 per putejar a tothom, per què segur que a les 10:30 ja estarà a la sala d’espera queixant-se dels seus mals i explicant-li a altres jubilats que han fet com ella…

Va ser veure-la i enamorar-me’n. Ella és diferent de totes les altres. Amb ella no vull només un rotllet d’una nit o un “pim-pam”. Ja fa un mes que la segueixo. La meva alçada em fa passar desapercebut i com sóc molt normal no crido l’atenció, o sigui que estic segur que no se n’ha adonat.

Ja me se els seus horaris de feina i que els dilluns a la tarda va a classe. També se els dies que va al mercat. He vist que als matins sempre va corrents i espitosa, amb el seu carro de la compra, va avançant a tothom; en canvi a les nits quan torna a casa està derrotada i camina molt lentament.

Ho tinc decidit, avui em declaro. Li he comprat un ram de flors i li demanaré si vol anar a sopar amb mi dissabte o diumenge. He comprovat que són els dos únics dies que surt i no em podrà dir que no.

Estic molt nerviós però feliç, crec que tothom em mira en passar. Reconec que m’he arreglat molt. Ahir vaig anar al saló de bellesa a fer-me un tractament complet. Em van fer un bon tall. Em veig reflectit a un aparador i el pèl em brilla i me’l noto molt suau. També em van fer la manicura i la pedicura. Em van perfumar.

Li donaré el ram de flors a la porta de la verduleria, allí hi haurà la Cloe que em donarà suport moral.

Que pesada que és la gent, no em deixen ni avançar. No paren de fer-me fotos amb el mòbil. Les senyores es paren per dir-me que estic molt “monu”, em volen tocar i acariciar…Dec estar boníssim. Això promet.

Com cada matí l’Àlex munta la botiga amb les fruites i verdures que ha comprat a Mercabarna de matinada. Va entrant i sortint de la càmera frigorífica per treure i guardar coses. Té l’ajut del seu pare que va tallant fruites per posar en gots per vendre als turistes. La Cloe va amunt i avall. Sempre vol escapolir-se. Fa un mes que cada dia la ve a saludar un amic, comenten alguna cosa, però ha d’entrar ràpidament perquè li criden, no volen que surti al carrer.

Mentres va col·locant les pomes i les peres van entrant els primers clients matiners. Són la gent que passa a comprar el dinar abans d’entrar a treballar. També venen a primera hora els que per esmorzar es mengen una peça de fruita. L’Àlex, fa una estona, ha vist passar a l’Esther amb el carret, això vol dir que segur que de tornada es pararà a comprar. Com ja sap que sempre va amb pressa, quan la veu entrar deixa les caixes que porta i l’atén.

Sent un rebombori que cada cop es va acostant més, deu haver passat alguna cosa.

La Cloe m’ha fet el senyal, de lluny, això vol dir que en 10 minuts estarà aquí. Va bé tenir una amiga que et faci d’espia. M’amago en el portal del costat. Així la puc veure venir i quan estigui a punt d’entrar a la fruiteria li tallaré el pas i li donaré les flors…

Uf! Què parin ja de fer-me fotos!

Encara m’hauré d’enfadar i ensenya’l-s’hi els ullals.

He que comprar tomàquets, que no me n’oblidi, les taronges pel suc, enciam. Encara tindré temps d’anar al forn…

ÒSTIA! Però si és un gos caminant a dues potes i porta un ram de flors. Va sol. Ah! Punyeta s’ha parat davant meu. Òstia, Òstia! Que em sembla que m’està oferint les flors a míiiiii!

Sento l’Àlex que està cridant a la seva gossa que entri a la botiga.

Ah! Déu meu! S’ha posat de genolls i amb 4 lladrucs m’ha dit que són per mi. Fa cara d’enamorat. Li brillen els ulls. No el conec...o potser sí que el coneixes Esther...no serà aquest paio del Tinder amb el que estaves parlant últimament?. Això de buscar parella per internet té aquestes coses, veus la foto d’un tio bo i resulta que no és ni una persona humana. Ja m’ho havien dit que hi ha molts cabrons sueltos...o potser el vaig conèixer l’últim cop que vaig sortir de fiestaloca. Ara amb la conya aquesta de les drogues modernes, segurament em vaig beure alguna substància rara i no recordo res del que vaig fer. Ah! Què “monu” li agafo les flors i li faig un petó al morret, em diu alguna cosa més però no l’entenc. De totes maneres li proposo un cafè, per no semblar desagraïda, a un bar que hi ha molt a la vora on deixen entrar gossos, el dilluns vinent que és quan tinc festa. Li dic que tinc pressa però li prometo que em baixaré l’aplicació que tradueixi gos-humans/humans-gos. Merda! No puc anar al forn i després hauré de venir a corre-cuita a comprar la fruita.

L’Àlex ha vist tota l’escena. Ha fet entrar a la Cloe a dins perquè s’ha posat al costat del gos i semblava que l’animés. L’Esther ha marxat a tota velocitat però abans li ha dit que en el descans d’esmorzar passaria a comprar quatre coses.

L’Àlex pensa que a Barcelona cada cop es veuen més coses rares i paranormals i que a sobre l’Ajuntament ho permet.